Estimades wikidones,
Avui coneixerem la Paula i la Gemma, dues redactores de l’equip de voluntàries que enguany s’han encarregat de crear i/o ampliar les pàgines de Viquipèdia de dones que no tenien, fins ara, reconeixement a l’enciclopèdia lliure per excel·lència.
La primera redactora d’avui és la Paula, que s’ha “enganxat” a la Viquipèdia tot i fer ben poquets mesos que n’és editora. De tots els articles que ha creat i de les vides de dones que ha conegut, la que més l’ha captivat és la de Charlotte Perkins Gilman: “la seva vida i sobretot la seva obra em van fascinar”. A banda de les biografies, la Paula ha editat, bé creant o bé fent-hi correccions, les següents entrades: Ginecotopia, Terra d’elles, Llibre de la ciutat de les dames, Sororitat femenina i Nova Amazònia: un futur anticipat. Visca la feina ben feta!
La Paula s’ha encarregat de la creació i edició dels articles sobre les següents dones, destacades pels seus assoliments i, gràcies a la tasca de la Paz, la Rosa, la Paula i la resta de la comunitat voluntària que ens ha acompanyat, ara degudament representada a la Viquipèdia.
Dora Carrington
Dora Carrington (Hereford, 29 de març de 1883 – Newbury, 11 de març de 1932). Pintora i decoradora britànica, dona bisexual, que serà recordada per la seva vida bohèmia amb els companys i companyes del Grup de Bloomsbury, i sobretot per l’amor tan intens que va viure amb l’escriptor anglès Lytton Strachey, un dels escriptors de més èxit a l’Anglaterra postvictoriana.
Charlotte Perkins Gilman
Charlotte Perkins Gilman (Hartford, 3 de juliol de 1860 – Pasadena, 17 d’agost de 1935) va ser una escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca, molt activa en defensa dels drets civils de les dones entre finals de 1890 i mitjans de 1920. La seva obra més coneguda és El paper de paret groc (1892), un relat breu amb tints autobiogràfics escrit després d’una profunda depressió postpart. La seva utopia Terra d’elles (1915), és considerada la precursora de la ciència-ficció feminista moderna. La seva figura servirà de model per a futures generacions de dones a causa de les seves idees i el seu estil de vida poc convencional per l’època.
Christine de Pisan
Christine de Pisan (Venècia, República de Venècia, 1364 – monestir de Poissy, França, 1430) fou una poeta i filòsofa que es va convertir en la primera escriptora professional a França. Els seus tractats filosòfics protofeministes iniciaren la Querella de les dones / Querelle des femmes. La seva dedicació al món de l’escriptura i la literatura va ser completa llegant-nos un important repertori d’obres que il·lustren molt bé la societat i el pensament de la societat de la seva època.
—
La Gemma és la nostra següent editora: aquesta és la seva segona experiència, seguida de la participació en la marató Wikilesbis, en el marc del Festival de Cultures Lesbianes visibLES. Explica que l’ha sobtada la facilitat amb la qual s’ha familiaritzat amb les eines disponibles, ja que “l’editor visual, a diferència del codi tradicional, fa que persones que mai han estat editores s’hi trobin còmodes i fins i tot segures en poc temps”.
La Gemma s’ha encarregat de la creació i edició dels articles sobre les següents dones, destacades pels seus assoliments i, gràcies a la tasca de la Paz, la Rosa, la Paula, la Gemma i la resta de la comunitat voluntària que ens ha acompanyat, ara degudament representada a la Viquipèdia.
Benedetta Carlini
Benedetta Carlini (1591–1661) va ser una monja mística lesbiana que va viure a la Itàlia de la Contrareforma durant els segles XVI i XVII. Judith Brown va relatar la seva vida a Immodest Acts (Actes impúdics, 1986), explicant els esdeveniments que la van portar a ser d’importància per als historiadors de l’espiritualitat femenina i del lesbianisme.
Sor somriure
Jeanne-Paule Marie Deckers, de nom artístic Sœur Sourire (17 d’octubre de 1933 Brussel·les, Bèlgica-29 de març de 1985, Bèlgica) va ser religiosa de l’orde Dominica i cantant, i la seva cançó Dominique que va escriure, compondre i interpretar l’any 1963 en benefici de la seva ordre va aconseguir un èxit mundial. La seva vida plena de tribulacions va trobar un final tràgic.
Flora Tristán
Flora Célestine Thérèse Henriette Tristán i Moscoso, més coneguda com a Flora Tristán (París, 7 d’abril de 1803 – Bordeus, 14 de novembre de 1844) fou una escriptora i activista social francesa d’origen peruà. És considerada com una de les fundadores del feminisme modern.
Maria van Antwerpen
Maria van Antwerpen (1719–1781) fou una soldat holandesa transvestida. És potser l’exemple més famós i ben documentat de transvestisme femení i allistament a l’Exèrcit com a home. Va casar-se amb dones dues vegades i la seva vida va donar lloc a obres literàries i fins i tot una cançó.
Gràcies, Paula i Gemma, per ajudar a donar a aquestes dones i associacions el reconeixement i la representació que es mereixen!
