Estimades wikidones,

Avui coneixerem la Marta i la Montse, dues redactores de l’equip de voluntàries que enguany s’han encarregat de crear i/o ampliar les pàgines de Viquipèdia de dones que no tenien, fins ara, reconeixement a l’enciclopèdia lliure per excel·lència.

Les dues redactores que coneixerem avui tenen força experiència en el món de l’edició de la Viquipèdia, ja que ambdues han estat elements clau en el desenvolupament del projecte aquest any i en anys anteriors.

La primera redactora d’avui és la Marta, que ha estat, alhora, mentora al projecte d’enguany. Fa la reflexió següent, que ens sembla molt important per entendre part del problema de visibilització de les dones a Viquipèdia: “respecte a les referències i bibliografia dels articles, la meva impressió personal és que se segueix exigint molta més justificació a la introducció de certs articles vinculats a aquest projecte, la qual cosa em fa pensar que, malgrat l’increment d’editores i d’articles, la Viquipèdia contínua sense tenir una perspectiva de gènere integrada. La vida i fets històrics de les dones a causa de la seva invisibilitat al llarg de la història i de les persones que l’han escrit no es reflecteix moltes vegades a la bibliografia clàssica.”

La Marta s’ha encarregat de la creació i edició dels articles sobre les següents dones o col·lectius, destacades pels seus assoliments i, gràcies a la tasca de la Paz, la Rosa, la Paula, la Gemma, la Júlia, l’Ana, la Marta i la resta de la comunitat voluntària que ens ha acompanyat, ara degudament representada a la Viquipèdia.

Llum Ventura Gil

Llum Ventura

Llum Ventura Gil (Barcelona, 1941) és una activista i política. Col·labora amb la Fundació Pare Manel, és membre de Barcelona En Comú i de Dones Llibertàries de CGT Catalunya. Llum Ventura va néixer en el si d’una família anarquista al barri de Poble Sec, Barcelona. Va tenir una infància dura en els anys de la postguerra. Molt jove va començar ajudant a rentar caps en la perruqueria d’un parent, fins que va muntar la seva pròpia a la casa on vivia.

Museu Pedagògic Experimental de Barcelona

El Museu Pedagògic Experimental va ser una institució que va obrir les seves portes a Barcelona el maig de 1905. Sota la direcció de Francesca Rovira de Forn, el centre pretenia contribuir a la modernització educativa mitjançant l’activitat investigadora i divulgativa, d’acord amb els corrents europeus de pedagogia progressista.

La Montse, la nostra altra redactora d’avui, és de les més expertes en edició, ja que ha col·laborat amb el projecte amb com a coordinadora en aquesta edició així com en anteriors.

És, amb diferència, la persona de l’equip que més coneix el món de la Viquipèdia. La seva presència al projecte ha estat molt valuosa, ja que ha estat l’encarregada d’ajudar a totes les editores a familiaritzar-se amb les eines de creació d’articles de la Viquipèdia.

La Montse s’ha encarregat de la creació i edició dels articles sobre les següents dones destacades pels seus assoliments i, gràcies a la tasca de la Paz, la Rosa, la Paula, la Gemma, la Júlia, l’Ana, la Marta, la Montse i la resta de la comunitat voluntària que ens ha acompanyat, ara degudament representada a la Viquipèdia.

Edith Windson

Edith Windsor

Edith “Edie” Windsor (Schlain, 20 de juny de 1929 – 12 de setembre de 2017) va ser una activista nord-americana pels drets LGBT i gerent de tecnologia a IBM. Va ser la demandant principal del cas dels Estats Units contra Windsor, que va derrocar amb èxit la secció 3 de la Llei de defensa del matrimoni i va ser considerada una victòria legal històrica per al moviment del matrimoni entre persones del mateix sexe als Estats Units.

Margaret Chung

Margaret Chung

Margaret Jessie Chung (en xinès: 張 瑪 珠, Santa Bàrbara (Califòrnia), 2 d’octubre de 1889 – San Francisco, 5 de gener de 1959) va ser la primera dona metge americana d’origen xinès que es conegui. Després de graduar-se a la Facultat de Medicina de la Universitat del Sud de Califòrnia el 1916 i completar la seva residència a Illinois, va establir una de les primeres clíniques de medicina occidental al barri xinès de San Francisco a la dècada de 1920.

Cabeza de Negra, de Hena Rodríguez

Hena Rodríguez Parra

Hena Rodríguez Parra (Bogotà, 20 de maig de 1915 – Bogotà, 18 d’abril de 1997) va ser una de les primeres escultores colombianes. Va ensenyar a la Universitat Nacional de Colòmbia i Universitat dels Andes, abans d’esdevenir la degana fundadora de la Facultat d’Arts d’aquesta Universitat. Va ser l’única dona que va participar en la fundació del Moviment Bachué, una organització d’art d’avantguarda que va incorporar elements indígenes al seus treballs artístics. La seva escultura Cabeza de Negra és a la col·lecció del Museu Nacional colombià i la pintura Espalda és part de la Col·lecció d’Art del Banc de la República.

Janet Flanner

Janet Flanner

Janet Flanner (Indianapolis, 13 de març de 1892 – Nova York, 7 de novembre de 1978) va ser una periodista nord-americana, corresponsal de The New Yorker a París de 1925 fins a 1975, quan es va retirar. Signava amb el pseudònim Genêt.

Kasha Jacqueline Nabagesera

Kasha Jacqueline Nabagesera

Kasha Jacqueline Nabagesera (també coneguda com a Jacqueline Kasha, nascuda el 1980) és una activista pels drets LGBT a Uganda. Va ser la fundadora el 2003 de la Freedom and Roam Uganda (FARUG). El 2011 va rebre el Premi Martin Ennals per la seva defensa dels Drets Humans i el 2015 el Right Livelihood Award.

Marie Equi

Marie Equi

Marie Diana Equi (New Bedford (Massachusetts), 7 d’abril de 1872 – Portland, 13 de juliol de 1952) va ser una metgessa americana pionera a l’Oest dels Estats Units que es va dedicar a l’atenció de pacients pobres i de classe treballadora. Els proporcionava regularment informació sobre el control de natalitat i l’avortament en un moment que tant una cosa com l’altra eren il·legals. Va esdevenir activista política per la defensa de reformes cíviques i econòmiques com el dret de vot de les dones i la jornada laboral de vuit hores.

Gràcies, Marta i Montse, per ajudar a donar a aquestes dones i associacions el reconeixement  i la representació que es mereixen!